Cercle tancat

Normalment es diu que la Copa del Rei és un plat de segona categoria pels equips grans, d'aquells que permeten aprovar una temporada que té senyals d'acabar en suspens. La Copa d'enguany però tenia un significat especial a can Barça, ja que a banda que podria ser el quart ítol de la temporada, era l'últim títol de Pep Guardiola que servia per tancar un cercle, ja que el primer títol del "Pep Team va ser la Copa del Rei de 2009 contra el mateix rival que la d'enguany, l'Athlètic Club de Bilbao.

A diferència de fa quatre anys, on el Barça va haver de treballar a fons per endur-se el títol, el partit va ser molt més plàcid del que es preveia. El conjunt basc, fruit de la derrota a la final de l'Europa League havia preparat el partit com si d'una batalla es tractés, amb un Bielsa que va posar èmfasi en la condició física del seus homes amb intenses sessions d'entrenament de 4 hores i concentrant els seus jugadors 2 dies abans del partit. Diferent preparació va ser la del Barça, que va viatjar el mateix dia del partit i va preparar la final com si d'un partit normal es tractés malgrat les múltiples baixes- Montoya, lateral dret del filial- va ser titular-.

Amb aquest context es preveia que el partit fos una dura batalla caracteritzada per l'estil de joc ofensiu que empren Bielsa i Guardiola, però no va ser així. Des del xiulet inicial el Barça va sortir a per totes amb una pressió asfixiant que recordava la primera temporada de Pep a la banqueta que va propiciar que ben aviat arribés el primer gol, obra de Pedro, aprofitant un embolic dins de l'àrea després d'un còrner. Aquest gol va descol·locar l'Athlètic i va fer que el Barça es trobés molt còmode sobre el terreny de joc on tenia un rival que no tenia por de sortir amb la pilota jugada des del darrere. Aquest aspecte propiciava que els de Guardiola poguessin pressionar el rival en camp ofensiu, i gràcies a aquestes recuperacions van arribar el segon i el tercer gol, obra de Messi i de Pedro, que van ser la cirereta d'una primera part on el Barça va fer una exhibició del joc de possessió i combinacions ràpides en espais reduïts que l'han dut a la fama.

Amb aquest panorama, la segona part va ser un simple tràmit on el Barça va aguantar la pilota i va jugar a veure-les venir, fet que van aprofitar els afcionats per pronunciar crits contra Esperanza Aguirre, que havia provocat un gran enrenou els dies previs a la final , fet que va provocar que el públic tingués amb la presidenta de la Comunitat de Madrid un tracte "especial". També el rei d'Espanya, arran de la seva polèmica caça d'elefants a Bostwana, va tenir el seu "moment de glòria" particular amb una peculiar cançó que va ressonar per tot el Calderón

D'aquesta manera va transcorre la segona part, fins que l'àrbitre va decretar la fi del partit i l'afició blaugrana esclatar de joia amb la consecució d'un títol que va suposar un moment especial, veure l'última sardana del "Pep Taem", que amb 14 títols de 19 possibles i un estil de joc que ha meravellat a mig món, tanca el millor cicle de la història del club