miércoles, 13 de julio de 2011

La necessitat del satèl·lit

La gran despesa econòmica que haurà d'afrontar el Barça per repatriar Cesc Fabregas i el traspàs de Bojan Krkic a la Roma amb una opció de recompra per quinze milions d'euros són motiu per reflexionar si al Barça li seria convenient disposar d'un equip satèl·lit. Amb aquesta expressió no vull donar entendre tenir el que és el Getafe pel Real Madrid, l'equip on ven els jugadors del planter als quals no dóna oportunitats. Sinó el que vull comunicar amb l'expressió "equip satèl·lit" és un conjunt de Primera Divisió entrenat per un entrenador amb "ADN" Barça on les futures promeses poguessin agafar experiència a la màxima categoria abans de fer el salt al primer equip.

És una opinió molt personal, però considero que el Barça hauria d'establir un conveni de col·laboració amb un club català de la Liga Adelante, el que millor s'adaptés a les exigències blaugranes per esdevenir un satèl·lit i aconseguir que l'equip en qüestió sigui Nàstic, Girona o Sabadell - aquest últim amb un entrenador format a la Masia- pugés ràpid a Primera i aconseguís accedir a competicions europees esdevenint el "Vilareal català".

Si el Barça hagués iniciat aquest projecte anys enrere- ja sé que el que diré ara és ficció- considero que el club hagués tingut beneficis. En el cas de Fabregas, si bé no s'hagués pogut igualar l'oferta econòmica de l'Arsenal, potser s'hagués pogut convèncer al jugador amb la proposta d'agafar experiència a Primera Divisió prop de casa i jugant competició europea. El mateix amb Bojan, si el de Linyola triomfa a la Roma i el Barça el vol recuperar haurà de pagar quinze milions d'euros. Amb un equip satèl·lit a Primera, el Barça l'hagués pogut cedir i que agafés els minuts necessaris per triomfar el Barça sense oblidar els automatismes de l'estil de joc que pràctica Guardiola

Aquest sistema seria també idoni amb altres jugadors del filial com Montoya, Bartra, Sergi Roberto o Muniesa, els quals ja han fet la pertinent inserció al futbol professional amb el Barça B i que la Liga Adelante se'ls queda petita. Degut al gran nombre d'estrelles que hi ha al primer equip, amb el suposat satèl·lit aquests jugadors agafarien experiència a la màxima categoria i tornarien al Barça preparats per jugar. Evidentment, que aquest suposat conjunt estaria entrenat per un entrenador triat pel Barça i practicaria el mateix estil de joc que el Barça de Guardiola.

Amb aquesta mesura, en un futur s'evitaria les possibles fugues de talents per les quals després s'han de pagar preus desorbitats i serviria perquè els jugadors més preparats amb futur per al primer equip però amb manca d'oportunitats puguessin adaptar-se a Primera Divisió i a les competcions europees.

lunes, 4 de julio de 2011

Clonant l'inclonable i el rescat del noi de Sinera (2a part)

Amb l'inici d'una gran competició de seleccions, a l'Argentina futbolística reneixen les esperances de veure com Leo Messi s'erigeix en el líder de l'albiceleste i es converteix en el successor de Maradona de forma definitiva. Al passat  Mundial de Sudàfrica Messi va rebre fortes crítiques per part dels seus compatriotes i en el partit inaugural de la Copa Amèrica que es celebra a Argentina la selecció local no va passar de l'empat davant la dèbil Bolívia

Però per què Messi no brilla amb el seu combinat nacional quan amb el Barça és el protagonista de grans exhibicions ? Doncs per una senzilla raó, perquè Argentina pretén clonar l'estil del Barça de Guardiola i això és una cosa gairebé inclonable. Aconseguir el patró de joc que ha portat al Barça fins els àltars no s'aconsegueix d'avui per demà, sinó que cal un treball de base que es comença per les categories inferiosrs i que triga anys en donar els seus fruits. Després, calen els jugadors adecuats per practicar aquest estil. Al Barça Messi disposa de Xavi, Iniesta, Pedro o Villa, mentre que quan vesteix la samarreta d'Argentina únicament Agüero o Pastore tenen la capacotat de combinar i associar-se .

El problema d'Argentina és doncs, que vol practicar un estil de joc sense els jugadors adecuats ni el treball  necessari que cal en les categories inferiors per assolir l'èxit. En conseqüència, Messi es veu obligat a rebre la pilota al mig del camp i perd capacitat resolutiva, ja que La Pulga quan realment fa mal és quan rep la pilota pels voltants de l'àrea,

Un altre dels temes estrella de l'estiu futbolístic és el possible fitxatge de Cesc pel Barça. Però el rescat del noi de Sinera s'està convertint en un procés on els diners s'estan convertint en la principal espina del camí que ha de tornar al d'Arenys a casa. Wenger (el segrestador i el dolent del serial) vol diner fresc i el Barça ofereix uns 38 milions d'euros però a terminis, mentre que el Madrid ofereix 50 de cop, i l'entrenador alsacià l'únic que li interessa és reforçar la caixa forta per regenerar un equip on els èxits en forma de títols escassegen, motiu per el qual Cesc ha perdut la Síndrome d'Estocolm amb Wenger.

Les cartes estan sobre la taula i Cesc és a Londres per ser present a la presentació oficial de l'Arsenal, tot i que després s'entrenarà amb el seu preparador particular. Ara és el moment que Cesc doni un cop sobre la taula i li deixi clar a Wenger que vol tornar a casa i que l'exigent alsacià cedeixi a la petició del seu capità  al qual va robar del Barça gairebé de franc. Per l'Arsenal la venda de Cesc seria un negoci rodó, però hi ha millors postors que la directiva de Rosell. Potser Cesc ara es penedeix d'haver signat el segon contracte. Continuarà...