Qui paga, mana

Les paraules de Jose Mourinho en les rodes de premsa, que han tingut la seva màxima expressió en el famós "por que" i els atacs mediàtics procedents desde la premsa de Madrid que  han tingut tot el suport de la directiva de Florentino Pérez, president del Reial Madrid, han provocat un punt d'inflexió en les relacions entre els dos grans clubs de la Lliga espanyola. Tot i que des del club blanc s'ataca al Barça sense pensar-ho dues vegades, la directiva blaugarana encapcelada pel president Sandro Rosell segueix celebrant dinars de germanor amb persones que estan atacant continuament la institució que presideix.
Però el que hauria de fer el senyor Rosell és demanar la paraula al soci sobre si s'han de trencar relacions amb el Madrid. A al cap i a la fi, el soci és qui paga cada any la quota,és el veritable propietari del club i és dels pocs estaments que donen suport al Barça. Per tant, el més lògic seria que Rosell donés la parula al soci, que és qui paga, i per tant qui mana, i en conseqüència, el responsable de decidir el rumb de l'entitat en tots els àmbits. Així que senyor Rosell, doni la paraula al soci, que és intel·ligent i sobirà, i que decidexi si  no s'ha de fer res contra la manca de respecte dels directius del Madrid o donar un cop de puny sobre la taula i trencar relacions amb el club blanc.

El combat de Barcelona

Les passades eleccions a la Generalitat van suposar la fi de dos governs tripartit i el retorn de CiU al poder. Semblava que un cop passades les eleccions autonòmiques la crispació entre convergents i socialistes disminuiria, però no ha estat així. Amb l'inici de la campanya electoral per les municipals ha tornat la guerra, o més ben dit , s'ha iniciat la batalla de Barcelona, ciutat on es decideix molt més que una alcaldia.
A Barcelona no només es decideix qui serà l'alcalde, sinó que es disputa una guerra paralel·la entre els dos grans partits catalans, ja que per els socialistes mantenir la ciutat comtal seria una gran bombolla d'oxigen, mentre que per la federació nacionalista la conquesta de Barcelona serviria per donar el cop definitiu al PSC i guanyar de forma definitiva el combat que va encarrilar a les autonòmiques al seu favor. És per això que en el debat electoral que es va emetre ahir a TV3, els atacs van ser constants, sobretot per part d'Hereu, al qual la por a perdre el va portar a repetir la contínua cançó socialista d'acusar als convergents de pactar amb el PP. Per la seva banda,Trias, no es va mossegar la llengua i va acusar a Hereu com a responsable directe del dèficit que pateix Barcelona a causa del referèndum de la Diagonal i la seva mala gestió dels recursos.
El que es va viure ahir però, només va ser el principi, perquè encara ens queda una setmana on els atacs aniran en augment, amb un únic objectiu, guanyar el combat de Barcelona

Més que una Lliga

El Barça s'ha proclamat campió de Lliga per tercer cop consecutiu, però aquesta vegada la consecució del campionat de la regularitat ha estat més que un títol. Ha suposat el triomf del bon futbol per damunt del joc brut i de l'antifutbol, però sobretot, ha estat la victòria de l'honradesa i l'esportivitat contra les males arts. Les campanyes mediàtiques procedents de Madrid amb l'objectiu d'intoxicar el Barça i a la figura de Josep Guardiola han arribat a l'extrem de dir que els jugadors del Barça consumien substàncies dopants.
És per aquest motiu, que el barcelonisme ha hagut de remar tot sol al llarg de nou mesos sense l'ajut de ningú, tot el contrari, amb un imperi en la seva contra que ha fet tot el possible per destronar els de Guardiola desde fora del camp, perquè en el terreny de joc i amb la pilota dictant sentència no hi ha ningú que pugui aturar a aquest Barça. És per aquest motiu, que malgart que d'aquí dues setmanes es jugui la final de la Champions, ahir hi hagués una celebració multitudinària per celebrar el títol de la regularitat, perquè després del que la massa social blaugrana ha hagut de suportar, la Lliga d'enguany ha esdevingut alguna cosa més que un simple títol