lunes, 27 de junio de 2011

De l'oblit a la glòria

 El Barça Alusport es va proclamar campió de la Liga Nacional de Futbol Sala. Però fa sis o set anys poca gent sabia que que el Barça tenia secció de futbol sala, ja que l'equip estava en mig de l'oblit de la Divisió de Plata ( la segona divisió del futbol sala estatal) on competia desde la temporada 2002-2003, amb un Palau que semblava un desert.

A partir de 2005 però va iniciar-se la construcció d'un edifici que estava en plena ruïna nomenant com a arquitecte a Marc Carmona. El primer pas era aconseguir el permís d'obres, fet que es va assolir aconseguint l'ascens a Divisió d'Honor. Un cop obtinguda la llicència, tocava construir l'edifici.

Durant el primer any a l'èlit l'objectiu era dotar a la construcció dels primers fonaments. Per aquest objectiu es va contractar a l'actual capità, Javi Rodríguez, com a primera peça del que havia de ser un edifici majestuós en un futur. Durant el primer any l'equip es va mantenir a Divisió d'Honor sense passar grans problemes, fet que va provocar que l'edifici anés creixent.

Així doncs, la temporada següent es pretenia fer un pas endavant en la construcció de l'edifici i assolir un nou fonament, jugar la Copa d'Espanya i els play offs, fet que es va assolir.i va provocar que a la següent temporada arribessin noves peces per convertir un edifici de barri en un gratacel. Però les peces no encaixaven i no havia senyals de progrés. Tot però, va canviar aquesta temporada.

El Barça va contractar les millors peces del mercat, Wilde, un golejador contrastat, Jordi Torras, el fill pròdig que havia viscut l'etapa negra de la secció repatriat per assolir la glòria, i Lin, la màgia al servei de l'equip. Aquestes noves peces sumadesa les que disposava l'equip obligaven als nois de Carmona a entrar al Manhatan del fútbol sala espanyol.

I ho han assolit d'una forma espectacular. Primer aconseguint la Copa d'Espanya a Segòvia superant una agònica tanda de penals contra l'equip anfitrió, després conquistant la Copa del Rei (nova competició organitzada per la RFEF) en una agònica pròrroga contra l'inter Movistar, el gran dominador del futbol sala espanyol, i finalmentt, amb la Lliga gunyant una agònica final al Caja Segóvia en un cinquè partit amb un Palau a rebentar a l'estil dels grans partits de basquet.

Però el més important, a banda de convertir-se en un gratacel de primer ordre a nivell espanyol, ha estat enganxar al públic , col·locant gairebé 7000 mil espectadors en el decisu cinquè partit de la final i fregant els sis mil en dues ocasions, contra el Pozo Murcia i el Caja Segovia en el segon assalt de la final. èxit assolit gràcies a un joc màgic i espectacular i també cal reconeixer-ho, amb l'ajut de la televisió que ha promocionat aquest esport.

Ara toca celebrar aquesta temporada perfecta i cordar-se els cinturons perquè a la pròxima temporada s'esperen emocions fortes amb la UEFA Fustal Cup, la Champions del futbol sala.

jueves, 16 de junio de 2011

De l'ACB al rescat del noi de Sinera

El Regal Barça ha completat una gran temporada amb la conquesta de la Lliga ACB i acaba el curs conquistant quatre dels cinc títols possibles, resistint-se únicament l'Eurolliga. D'acord que el ferètre europeu era un dels grans objectius de l'any perquè la fase final es jugava a Barcelona, però en el global la temporada s'ha de qualifcar com a gran.

Ha estat un any complicat per el basquet blaugrana, sobretot en forma de lesions, sent les de Mickeal i Basile el màxim exponent. L'italià i l'americà són dos jugadors clau en el joc del Barça, el primer per la seva intensitat defensiva i els seu tir exterior i el segon per la seva ajuda en el rebot i la capacitat de decidir partits. Aquests contratemps han provocat l'arribada de dos substitus, Ingles i Anderson, que han passat la prova amb nota. Però a més d'aquestes dues lesions, cal afegir les molèsties físiques de Navarro, fet que ha provocat que en determinades fases de la temporada l'equip hagi hagut de treure el millor de si.

Els de Pascual, als quals certs sectors donaven per morts després del pal europeu s'han aixecat com un campió guanyant tots els partits de la postemporada, que a part de l'MVP Navarro,han tingut un altre nom propi, Victor Sada. El base català, que li ha pres el lloc a un Ricky Rubio amb el cap a Minessota, ha estat clau en els play off. Malgrat no se un base anotador, Sada ha estat clau gràcies a la seva feina fosca, convertitn-se en un pivot més a la hora d'agafar el rebot i gràcies a la seva potència de salt ha posat taps al estil de Fran Vázquez o Ndong, els grans intimidadors de l'equip de Pascual.

Un altre jugador que també ha brillat amb llum pròpia, sobretot a la final, ha estat Lorbek. L'eslovè va ser clau en el primer partit de la final amb els seus triples i la seva versatilitat- domina tant el joc d'esquena com de cara a la cistella- i el seu bon tir exterior, l'han convertit en l'altra arma que ha permès al Regal Barça arribar a la glòria

Tot i que la temporada no ha acabat- El Barça pot ser campió de la Lliga de futbol sala-  a can Barça ja es parla de fitxatges, sobretot en futbol, on ja s'ha iniciat la segona part d'un cul·lebrot que es va inciar l'estiu passat, "El rescat del noi de Sinera, el protagonista del qual és Cesc Fabregas.

Cap allà el 2003, Arsene Wenger va endur-se al d'Arenys cap a Londres prometent-li un futru ple de títols i diners. La Síndrome d'Estocolm de Cesc amb Wenger va se tal que el migcampista català va decidr renovar amb l'Arsenal. Però ara el que molts diuen que serà el successor de Xavi al veure que els títols no arriben ha perdut l'amor pel seu segrestador, el qial ha està obert a un rescat, que evidentment serà costós.

La pregunta és, cal pagar una quantitat desorbitada per un jugador que va marxar de les categories inferiors ? Hi ha múltiples respostes a la pregunta, i des del meu punt de vista , no s'ha d'estirar més el braç que la màniga. Tot i que és un jugador amb ADN Barça, i que no necessitaria un procés d'adaptació, la seva possible arribada no seria un bon exemple pels joves valors de la Masia, els quals podrien pensar que si marxen del Barça per diners després poden tornar a canvi d'una quantitat desorbitada. Però pel que sembla, el cos tècnic vol a Cesc sí o sí i el cul·lebrot ja ha tingut el seu primer capítol, la voluntat del segrestador (Wenger) a un rescat. Continuarà...

miércoles, 8 de junio de 2011

L'altre Barça

El Barça  té un impacte mediàtic mundial i tot allò que fan els Messi i companyia és vist a tot el món. Però el Barça té molta més vida més enllà del mediatitzat futbol i del basquet, handbol, hoquei patins o futbol sala, modalitats esportives que si bé passen desapercebudes pels aficionats estrangers, tenen una vital importància pel soci de tota la vida. Però més enllà de les Copes d'Europa hi ha un altre Barça, format per milers d'esportistes que defensen amb orgull els colors blau i grana amagats dels grans focus mediàtics.

Sí, el Barça també és beisbol, hoquei sobre herba, hoquei sobre gel, voleibol, atletisme, patinatge artístic i bàsquet en cadira de rodes. Aquestes seccions amateurs  no aumentaran les vitrines del club amb Lligues ni Copes d'Europa, però expliquen en part perquè el Barça és més que un club

El Barça, com la majoria de ciutadans, també pateix les conseqüències de la forta crisi econòmica que afecta a mig món i per tal d'estalviar despeses la junta directiva ha decidit fer desaparèixer la secció de beisbol i reduir l'àmbit de competició de la resta d'esports no professionals a l'àmbit català, fet que pot ser el preàmbul d'una futura desaparició d'aquestes seccions, i en conseqüència, que el Barça deixi de ser "més que un club".

Cert que el beisbol és un esport minoritari a Catalunya, però està format per una sèrie d'esportistes, incloent nens, que fan els seus sacrificis per defensar amb tot l'orgull els colors blaugrana. El mateix succeix amb l'hoquei herba, on el primer equip ha aconseguit l'ascens a divisió d'honor i se'l vol privar de competir a la màxima categoria per evitar despeses quan la majoria de desplaçaments són... a Terrassa!!! -l'hoquei és un esport de gran tradició a Catalunya i la majoria d'equips de divisió d'honor són del principat.

El mateix passa amb el voleibol, l'hoquei sobre gel o el bàsquet en cadira de rodes, que degut a la decisió de la directiva no podran competir en la categoria que els pertoca, i en elcas del voleibol no poder jugar competició europea quan s'havia assolit per primera vegada en la història de la secció. Però més enllà de l'àmbit sènior hi ha l'esport de base, on milers de nens veuran trencat el seu somni de defensar els seus colors en el seu esport preferit.

L'altre gran cavall de batalla ha estat no consultar als encarregats de les seccions afectades si tenien propostes per retallar despeses o aconseguir un patrocinador per poder mantenir les seccions, tal com van explicar els representants del beisbol i l'hoquei herba a el progra Els Matins de TV3 i que va reflectir l'informatiu d'aquest mateix canal.

La polèmica decisió de la directiva no ha passat desapercebuda a la massa social del Barça, que ha tingut en les xarxes socials el seu principal punt de trobada, tenint el màxim exponent el grup de Facebook Salvem les seccions no professionals del Futbol Club Barcelona. Aquest és l'espai on milers de culers denuncien la decisió de la junta de Rosell i diversos membres de les disciplines afectades mostren el seu testimoni com a representants de les respectives seccions.

Provablement ells no guanyaran títols ni ocuparan portades, però defensen amb el mateix orgull i la mateixa passió la samarreta blaugrana que Messi, Navarro , Nagy, Borregan o Javi Rodríguez. El mateix succeix amb els nens, que només pensen en sortir de l'escola i agafar el bat o lstick i que arribi el dia del partit per lluir amb orgull la samarreta del Barça i defensar l'escut allà on sigui. Ells també són el Barça

domingo, 5 de junio de 2011

Bizkaia Bilbao Basquet:El Vilareal de la cistella

Quasi tothom donava per fet que el rival del Regal Barça a la final de la Lliga ACB seria el Real Madrid i que l'epidèmia de clàssics es repetiria sobre el parquet. Però no ha estat així, el rival dels de Xavi Pascual serà el Bizkaia Bilbao Basquet, un equip fundat l'any 2000 i que la seva trajectòria recorda molt a la del Vilareal en futbol.

El club vasc es va fundar l'any 2000 i va començar a competir a la Lliga LEB2, actual LEB Plata, (la 2B del basquet) i a la primera temporada ja aconseguir l'ascens a la LEB (la 2A del bàsquet) i només va necessitar 3 anys per aconseguir l'ascens a l'ACB, tot de la mà del mateix entrenador, Txus Vidorreta.

A partir d'aquí la història del sorprenent club deViscaia té molts paral·lelismes al que ha fet el Vilareal a la gespa. Els castellonencs a partir del seu ascens a primera divisió, la temporada 1998-1999,  van necessitar cinc anys per debutar a Europai set per entrar a la Champions League. doncs el club vasc més o menys ha necessitat el mateix.

Durant els primers anys del Bilbao Basquet a l'ACB amb Vidorreta a la banqueta i liderats per Javi Salgado a la pista els vascos van mantenir-se a la zona mitja de l'ACB, fins la temporada 2007-2008, on liderats per jugadors com Marcelinho Huertas o Marco Banic els bilbains van arribar a les semifinals de la Copa del Rey i per primera vegada van disputar els play offs pel títol, on van caure a la primera ronda a mans del Reagal Barça.

La temporada següent, va ser la del debut en competició europea, concretament van disputar l'Eurocup, la segona competició europea a nivell de clubs, i van arribar fins la fase final, on van caure derrotats a les semifinals davant del Khimki rus. A la lliga van caure a la primera ronda dels play off davant el Caja Laboral, l'aleshores TAU.

La temporada següent, la 2009-2010, va suposar un punt d'inflexió en el club vasc, els mals resultats a la lliga van provocar el cessament de Vidorreta i l'arribada de Katsikaris a la banqueta. En aqesta temporada els viscains no van assolir la postemporada i a  Europa van caure a les semifinals de l'Eurocup davant l'ALBA de Berlín.

Però la revolució ha arribat aquesta temporada, Katsikaris va decidir que no contava amb Javi Salgado, l'ídol de l'afició que duia tota una vida al club, i el que havia de ser un sisme ha acabat sent un encert. El seu substitut ha estat Aaron Jackson, un base molt elèctric i anotador que ha esdevingut el líder de l'equip.

De la mà de l'americà, i jugadors de qualitat contrastada com Hervelle, Mumbrú, Banic, combinats amb treballadors com Fischer, Vasileadis, Warren, Mavroeidis o Blums Katsikaris ha format un còctel perfecte que li ha permès acabar sisè a la fase regular i als play off sorprendre el PE València als quarts de final i donar la sorpresa a les semifinals derrotant a tot un Real Madrid amb una filosofia de joc molt clara basada en el contratac i amb l'esperit de lluita com a later motiv. Ara ja han aconseguit el premi, arribar a la final on s'enfrontaran a tot un Regal Barça i sobretot, jugar la pròxima edició de l'Eurolliga.

Aquesta és la història d'un equip que arriba a la final sense pressió. Una sèrie on el Barça parteix com a favorit però que haurà d'estar molt atent a l'hora de frenar Jackson i ser fort sota els taulers per evitar les ràpides transicions dels de Katsikaris. La clau de la sèrie serà frenar la capacitat ofensiva de Jackson i evitar que Banic i Hervelle no siguin els amos de la zona. i arribar a Miribilla amb un dos zero, ja que l'ambient que s'ha generat a la seva pista ha estat una de les raons de l'exit dels de Viscaia, un equip que ha crescut sense pressa, però sense pausa