Durant les setmanes prèvies a l'inici del campionat de Lliga, s'havia parlat d'una competició adulterada per Barça i Madrid i es preparava una revolució per un repartiment equitatiu dels drets televisius amb el president del Sevilla, José María del Nido, al capdavant de les operacions. Aquesta revolució, s'ha dut a terme, sí, però no als despatxos, sinó sobre el terreny de joc.
L'empat del Barça a Anoeta va ser considerat un accident dels de Guardiola propi de les jornades post Virus FIFA, però una setmana més tard ha quedat pal.lès, que no només els nobles de la Lliga volen plantar cara al senyors feudals -el València va ser capaç de jugar-li al Barça de tu a tu pressionant la sortida de la pilota culé- sinó que els serfs del campionat que l'únic que busquen és subsistir també s'atreveixen a plantar cara al poder. La derrota del Madrid al camp del Levant i l'empat a Santànder , si bé és cert que aquests dos equips han sortit motivats per les provocacions i el menyspreu generats per Mourinho, deixen al descobert que aquesta Lliga no serà un passeig militar pels dos senyors feudals del campionat.
I és que en aquest campionat hi ha dues motivacions ben grans: d'una banda el prestigi de guanyar al millor equip del món i de l'altre poder ridiculitzar a l'equip que presumeix ser el millor i que en molts casos abusa de la prepotència. Ara bé, el principal interrogant serà si els nobles que pretenen destruir als senyors feudals seran capaços d'aguantar el ritme. Dissabte veurem si l'Atlètic de Madrid, etern aspirant a ser gran, és capaç de endur-se algun botí en un dels escenaris més majestuosos del campionat com és el Camp Nou. Un altre interrogant és veure si el Màlaga reforçat a cop del talonari per aconseguir ser un noble assoleix l'objectiu o es queda en l'intent.
I mentre, a Europa, els bielorrussos del BATE Borisov, humils en la seva totalitat, es miren esperançats les ensopegades del Barça i les seves il·lusions de ser protagonistes per un dia del panorama europeu augmenten. Motivació i il·lusió no els en falta. Per això seria bo que el Barça doni un cop d'autoritat en els tres propers partis per mostrar a tothom qui és el rei, tant a Espanya com a Europa.
jueves, 22 de septiembre de 2011
viernes, 9 de septiembre de 2011
Erradicant el 'Virus' FIFA
Dues setmanes després, encara que doni la sensació que ha passat molt més temps, torna la Lliga. I ho fa amb un d'aquells partits tradicionalment anomenats 'trampa', condició que augmenta encara més en el context en que es troba l'equip. En primer lloc aquest partit ve precedit del sempre temut 'Virus FIFA' que es converteix en el fitxatge estrella dels equips que juguen contra els de Guardiola després de la primera aturada per compromisos internacionals. Ràcing de Santander o Hércules en són un clar exemple, ja que van ser capaços de puntuar al Camp Nou - en el cas dels alacantins guanyar- en els seus enfrontaments contra el Barça després de l'èxode d'internacionals.
Aquesta és l'única assignatura pendent de Guardiola, engressar la maquinària blaugrana després dels partits de seleccions, que sempre causen problemes. Els viatges transoceànics - com en el cas de Messi o Mascherano- i els canvis en el sistema d'entrenaments podrien ser les causes que provoquen que el Barça no jugui al seu ritme habitual. Però aquest partit té un altre parany, el rival. La Real Societat no és un equip que generi excessiva preocupació a l'entorn- si a Guardiola- i és un d'aquells enfrontaments on si es perden punts després es poden trobar a faltar, ja que Anoeta és un d'aquells camps on no es guanyen Lligues, sino que es perden.
Interessant serà també veure com plantejarà el partit Montagnier, tècnic del conjunt vasc, que durant la seva etapa al Valenciennes, modest equip de la Ligue1, es va caracteritzar per practicar un futbol de toc amb el 4-3-3 com a sistema tàctic base. S'atrevirà l'entrenador francès a dispuatr-l'hi la pilota el Barça ?. La resposta la tindrem demà sobre l'herba d'Anoeta.
A més, el partit contra el conjunt txuri-urdin es juga tres dies abans del primer gran duel de la temporada, l'estrena a la Champions davant el Milán d'Ibrahimovic i que serà molt important sortir-ne ben parat de cara a obtenir la primera posició del grup. El conjunt rossoneri no ha patit amb tanta magnitud les conseqüències del 'Virus FIFA' i malgrat que el seu entrenador Massimiliano Allegri, no ho digui obertament, ja pensa en la visita al Camp Nou.
En definitiva, que com va dir Guardiola en el seu primer parlament davant l'afició durant el trofeu Joan Gamper de 2008, és hora de cordar-se els cinturons perquè venen emocions fortes, set partis en tres setmanes. Comença la marató
Aquesta és l'única assignatura pendent de Guardiola, engressar la maquinària blaugrana després dels partits de seleccions, que sempre causen problemes. Els viatges transoceànics - com en el cas de Messi o Mascherano- i els canvis en el sistema d'entrenaments podrien ser les causes que provoquen que el Barça no jugui al seu ritme habitual. Però aquest partit té un altre parany, el rival. La Real Societat no és un equip que generi excessiva preocupació a l'entorn- si a Guardiola- i és un d'aquells enfrontaments on si es perden punts després es poden trobar a faltar, ja que Anoeta és un d'aquells camps on no es guanyen Lligues, sino que es perden.
Interessant serà també veure com plantejarà el partit Montagnier, tècnic del conjunt vasc, que durant la seva etapa al Valenciennes, modest equip de la Ligue1, es va caracteritzar per practicar un futbol de toc amb el 4-3-3 com a sistema tàctic base. S'atrevirà l'entrenador francès a dispuatr-l'hi la pilota el Barça ?. La resposta la tindrem demà sobre l'herba d'Anoeta.
A més, el partit contra el conjunt txuri-urdin es juga tres dies abans del primer gran duel de la temporada, l'estrena a la Champions davant el Milán d'Ibrahimovic i que serà molt important sortir-ne ben parat de cara a obtenir la primera posició del grup. El conjunt rossoneri no ha patit amb tanta magnitud les conseqüències del 'Virus FIFA' i malgrat que el seu entrenador Massimiliano Allegri, no ho digui obertament, ja pensa en la visita al Camp Nou.
En definitiva, que com va dir Guardiola en el seu primer parlament davant l'afició durant el trofeu Joan Gamper de 2008, és hora de cordar-se els cinturons perquè venen emocions fortes, set partis en tres setmanes. Comença la marató
miércoles, 13 de julio de 2011
La necessitat del satèl·lit
La gran despesa econòmica que haurà d'afrontar el Barça per repatriar Cesc Fabregas i el traspàs de Bojan Krkic a la Roma amb una opció de recompra per quinze milions d'euros són motiu per reflexionar si al Barça li seria convenient disposar d'un equip satèl·lit. Amb aquesta expressió no vull donar entendre tenir el que és el Getafe pel Real Madrid, l'equip on ven els jugadors del planter als quals no dóna oportunitats. Sinó el que vull comunicar amb l'expressió "equip satèl·lit" és un conjunt de Primera Divisió entrenat per un entrenador amb "ADN" Barça on les futures promeses poguessin agafar experiència a la màxima categoria abans de fer el salt al primer equip.
És una opinió molt personal, però considero que el Barça hauria d'establir un conveni de col·laboració amb un club català de la Liga Adelante, el que millor s'adaptés a les exigències blaugranes per esdevenir un satèl·lit i aconseguir que l'equip en qüestió sigui Nàstic, Girona o Sabadell - aquest últim amb un entrenador format a la Masia- pugés ràpid a Primera i aconseguís accedir a competicions europees esdevenint el "Vilareal català".
Si el Barça hagués iniciat aquest projecte anys enrere- ja sé que el que diré ara és ficció- considero que el club hagués tingut beneficis. En el cas de Fabregas, si bé no s'hagués pogut igualar l'oferta econòmica de l'Arsenal, potser s'hagués pogut convèncer al jugador amb la proposta d'agafar experiència a Primera Divisió prop de casa i jugant competició europea. El mateix amb Bojan, si el de Linyola triomfa a la Roma i el Barça el vol recuperar haurà de pagar quinze milions d'euros. Amb un equip satèl·lit a Primera, el Barça l'hagués pogut cedir i que agafés els minuts necessaris per triomfar el Barça sense oblidar els automatismes de l'estil de joc que pràctica Guardiola
Aquest sistema seria també idoni amb altres jugadors del filial com Montoya, Bartra, Sergi Roberto o Muniesa, els quals ja han fet la pertinent inserció al futbol professional amb el Barça B i que la Liga Adelante se'ls queda petita. Degut al gran nombre d'estrelles que hi ha al primer equip, amb el suposat satèl·lit aquests jugadors agafarien experiència a la màxima categoria i tornarien al Barça preparats per jugar. Evidentment, que aquest suposat conjunt estaria entrenat per un entrenador triat pel Barça i practicaria el mateix estil de joc que el Barça de Guardiola.
Amb aquesta mesura, en un futur s'evitaria les possibles fugues de talents per les quals després s'han de pagar preus desorbitats i serviria perquè els jugadors més preparats amb futur per al primer equip però amb manca d'oportunitats puguessin adaptar-se a Primera Divisió i a les competcions europees.
És una opinió molt personal, però considero que el Barça hauria d'establir un conveni de col·laboració amb un club català de la Liga Adelante, el que millor s'adaptés a les exigències blaugranes per esdevenir un satèl·lit i aconseguir que l'equip en qüestió sigui Nàstic, Girona o Sabadell - aquest últim amb un entrenador format a la Masia- pugés ràpid a Primera i aconseguís accedir a competicions europees esdevenint el "Vilareal català".
Si el Barça hagués iniciat aquest projecte anys enrere- ja sé que el que diré ara és ficció- considero que el club hagués tingut beneficis. En el cas de Fabregas, si bé no s'hagués pogut igualar l'oferta econòmica de l'Arsenal, potser s'hagués pogut convèncer al jugador amb la proposta d'agafar experiència a Primera Divisió prop de casa i jugant competició europea. El mateix amb Bojan, si el de Linyola triomfa a la Roma i el Barça el vol recuperar haurà de pagar quinze milions d'euros. Amb un equip satèl·lit a Primera, el Barça l'hagués pogut cedir i que agafés els minuts necessaris per triomfar el Barça sense oblidar els automatismes de l'estil de joc que pràctica Guardiola
Aquest sistema seria també idoni amb altres jugadors del filial com Montoya, Bartra, Sergi Roberto o Muniesa, els quals ja han fet la pertinent inserció al futbol professional amb el Barça B i que la Liga Adelante se'ls queda petita. Degut al gran nombre d'estrelles que hi ha al primer equip, amb el suposat satèl·lit aquests jugadors agafarien experiència a la màxima categoria i tornarien al Barça preparats per jugar. Evidentment, que aquest suposat conjunt estaria entrenat per un entrenador triat pel Barça i practicaria el mateix estil de joc que el Barça de Guardiola.
Amb aquesta mesura, en un futur s'evitaria les possibles fugues de talents per les quals després s'han de pagar preus desorbitats i serviria perquè els jugadors més preparats amb futur per al primer equip però amb manca d'oportunitats puguessin adaptar-se a Primera Divisió i a les competcions europees.
lunes, 4 de julio de 2011
Clonant l'inclonable i el rescat del noi de Sinera (2a part)
Amb l'inici d'una gran competició de seleccions, a l'Argentina futbolística reneixen les esperances de veure com Leo Messi s'erigeix en el líder de l'albiceleste i es converteix en el successor de Maradona de forma definitiva. Al passat Mundial de Sudàfrica Messi va rebre fortes crítiques per part dels seus compatriotes i en el partit inaugural de la Copa Amèrica que es celebra a Argentina la selecció local no va passar de l'empat davant la dèbil Bolívia
Però per què Messi no brilla amb el seu combinat nacional quan amb el Barça és el protagonista de grans exhibicions ? Doncs per una senzilla raó, perquè Argentina pretén clonar l'estil del Barça de Guardiola i això és una cosa gairebé inclonable. Aconseguir el patró de joc que ha portat al Barça fins els àltars no s'aconsegueix d'avui per demà, sinó que cal un treball de base que es comença per les categories inferiosrs i que triga anys en donar els seus fruits. Després, calen els jugadors adecuats per practicar aquest estil. Al Barça Messi disposa de Xavi, Iniesta, Pedro o Villa, mentre que quan vesteix la samarreta d'Argentina únicament Agüero o Pastore tenen la capacotat de combinar i associar-se .
El problema d'Argentina és doncs, que vol practicar un estil de joc sense els jugadors adecuats ni el treball necessari que cal en les categories inferiors per assolir l'èxit. En conseqüència, Messi es veu obligat a rebre la pilota al mig del camp i perd capacitat resolutiva, ja que La Pulga quan realment fa mal és quan rep la pilota pels voltants de l'àrea,
Un altre dels temes estrella de l'estiu futbolístic és el possible fitxatge de Cesc pel Barça. Però el rescat del noi de Sinera s'està convertint en un procés on els diners s'estan convertint en la principal espina del camí que ha de tornar al d'Arenys a casa. Wenger (el segrestador i el dolent del serial) vol diner fresc i el Barça ofereix uns 38 milions d'euros però a terminis, mentre que el Madrid ofereix 50 de cop, i l'entrenador alsacià l'únic que li interessa és reforçar la caixa forta per regenerar un equip on els èxits en forma de títols escassegen, motiu per el qual Cesc ha perdut la Síndrome d'Estocolm amb Wenger.
Les cartes estan sobre la taula i Cesc és a Londres per ser present a la presentació oficial de l'Arsenal, tot i que després s'entrenarà amb el seu preparador particular. Ara és el moment que Cesc doni un cop sobre la taula i li deixi clar a Wenger que vol tornar a casa i que l'exigent alsacià cedeixi a la petició del seu capità al qual va robar del Barça gairebé de franc. Per l'Arsenal la venda de Cesc seria un negoci rodó, però hi ha millors postors que la directiva de Rosell. Potser Cesc ara es penedeix d'haver signat el segon contracte. Continuarà...
Però per què Messi no brilla amb el seu combinat nacional quan amb el Barça és el protagonista de grans exhibicions ? Doncs per una senzilla raó, perquè Argentina pretén clonar l'estil del Barça de Guardiola i això és una cosa gairebé inclonable. Aconseguir el patró de joc que ha portat al Barça fins els àltars no s'aconsegueix d'avui per demà, sinó que cal un treball de base que es comença per les categories inferiosrs i que triga anys en donar els seus fruits. Després, calen els jugadors adecuats per practicar aquest estil. Al Barça Messi disposa de Xavi, Iniesta, Pedro o Villa, mentre que quan vesteix la samarreta d'Argentina únicament Agüero o Pastore tenen la capacotat de combinar i associar-se .
El problema d'Argentina és doncs, que vol practicar un estil de joc sense els jugadors adecuats ni el treball necessari que cal en les categories inferiors per assolir l'èxit. En conseqüència, Messi es veu obligat a rebre la pilota al mig del camp i perd capacitat resolutiva, ja que La Pulga quan realment fa mal és quan rep la pilota pels voltants de l'àrea,
Un altre dels temes estrella de l'estiu futbolístic és el possible fitxatge de Cesc pel Barça. Però el rescat del noi de Sinera s'està convertint en un procés on els diners s'estan convertint en la principal espina del camí que ha de tornar al d'Arenys a casa. Wenger (el segrestador i el dolent del serial) vol diner fresc i el Barça ofereix uns 38 milions d'euros però a terminis, mentre que el Madrid ofereix 50 de cop, i l'entrenador alsacià l'únic que li interessa és reforçar la caixa forta per regenerar un equip on els èxits en forma de títols escassegen, motiu per el qual Cesc ha perdut la Síndrome d'Estocolm amb Wenger.
Les cartes estan sobre la taula i Cesc és a Londres per ser present a la presentació oficial de l'Arsenal, tot i que després s'entrenarà amb el seu preparador particular. Ara és el moment que Cesc doni un cop sobre la taula i li deixi clar a Wenger que vol tornar a casa i que l'exigent alsacià cedeixi a la petició del seu capità al qual va robar del Barça gairebé de franc. Per l'Arsenal la venda de Cesc seria un negoci rodó, però hi ha millors postors que la directiva de Rosell. Potser Cesc ara es penedeix d'haver signat el segon contracte. Continuarà...
lunes, 27 de junio de 2011
De l'oblit a la glòria
El Barça Alusport es va proclamar campió de la Liga Nacional de Futbol Sala. Però fa sis o set anys poca gent sabia que que el Barça tenia secció de futbol sala, ja que l'equip estava en mig de l'oblit de la Divisió de Plata ( la segona divisió del futbol sala estatal) on competia desde la temporada 2002-2003, amb un Palau que semblava un desert.
A partir de 2005 però va iniciar-se la construcció d'un edifici que estava en plena ruïna nomenant com a arquitecte a Marc Carmona. El primer pas era aconseguir el permís d'obres, fet que es va assolir aconseguint l'ascens a Divisió d'Honor. Un cop obtinguda la llicència, tocava construir l'edifici.
Durant el primer any a l'èlit l'objectiu era dotar a la construcció dels primers fonaments. Per aquest objectiu es va contractar a l'actual capità, Javi Rodríguez, com a primera peça del que havia de ser un edifici majestuós en un futur. Durant el primer any l'equip es va mantenir a Divisió d'Honor sense passar grans problemes, fet que va provocar que l'edifici anés creixent.
Així doncs, la temporada següent es pretenia fer un pas endavant en la construcció de l'edifici i assolir un nou fonament, jugar la Copa d'Espanya i els play offs, fet que es va assolir.i va provocar que a la següent temporada arribessin noves peces per convertir un edifici de barri en un gratacel. Però les peces no encaixaven i no havia senyals de progrés. Tot però, va canviar aquesta temporada.
El Barça va contractar les millors peces del mercat, Wilde, un golejador contrastat, Jordi Torras, el fill pròdig que havia viscut l'etapa negra de la secció repatriat per assolir la glòria, i Lin, la màgia al servei de l'equip. Aquestes noves peces sumadesa les que disposava l'equip obligaven als nois de Carmona a entrar al Manhatan del fútbol sala espanyol.
I ho han assolit d'una forma espectacular. Primer aconseguint la Copa d'Espanya a Segòvia superant una agònica tanda de penals contra l'equip anfitrió, després conquistant la Copa del Rei (nova competició organitzada per la RFEF) en una agònica pròrroga contra l'inter Movistar, el gran dominador del futbol sala espanyol, i finalmentt, amb la Lliga gunyant una agònica final al Caja Segóvia en un cinquè partit amb un Palau a rebentar a l'estil dels grans partits de basquet.
Però el més important, a banda de convertir-se en un gratacel de primer ordre a nivell espanyol, ha estat enganxar al públic , col·locant gairebé 7000 mil espectadors en el decisu cinquè partit de la final i fregant els sis mil en dues ocasions, contra el Pozo Murcia i el Caja Segovia en el segon assalt de la final. èxit assolit gràcies a un joc màgic i espectacular i també cal reconeixer-ho, amb l'ajut de la televisió que ha promocionat aquest esport.
Ara toca celebrar aquesta temporada perfecta i cordar-se els cinturons perquè a la pròxima temporada s'esperen emocions fortes amb la UEFA Fustal Cup, la Champions del futbol sala.
A partir de 2005 però va iniciar-se la construcció d'un edifici que estava en plena ruïna nomenant com a arquitecte a Marc Carmona. El primer pas era aconseguir el permís d'obres, fet que es va assolir aconseguint l'ascens a Divisió d'Honor. Un cop obtinguda la llicència, tocava construir l'edifici.
Durant el primer any a l'èlit l'objectiu era dotar a la construcció dels primers fonaments. Per aquest objectiu es va contractar a l'actual capità, Javi Rodríguez, com a primera peça del que havia de ser un edifici majestuós en un futur. Durant el primer any l'equip es va mantenir a Divisió d'Honor sense passar grans problemes, fet que va provocar que l'edifici anés creixent.
Així doncs, la temporada següent es pretenia fer un pas endavant en la construcció de l'edifici i assolir un nou fonament, jugar la Copa d'Espanya i els play offs, fet que es va assolir.i va provocar que a la següent temporada arribessin noves peces per convertir un edifici de barri en un gratacel. Però les peces no encaixaven i no havia senyals de progrés. Tot però, va canviar aquesta temporada.
El Barça va contractar les millors peces del mercat, Wilde, un golejador contrastat, Jordi Torras, el fill pròdig que havia viscut l'etapa negra de la secció repatriat per assolir la glòria, i Lin, la màgia al servei de l'equip. Aquestes noves peces sumadesa les que disposava l'equip obligaven als nois de Carmona a entrar al Manhatan del fútbol sala espanyol.
I ho han assolit d'una forma espectacular. Primer aconseguint la Copa d'Espanya a Segòvia superant una agònica tanda de penals contra l'equip anfitrió, després conquistant la Copa del Rei (nova competició organitzada per la RFEF) en una agònica pròrroga contra l'inter Movistar, el gran dominador del futbol sala espanyol, i finalmentt, amb la Lliga gunyant una agònica final al Caja Segóvia en un cinquè partit amb un Palau a rebentar a l'estil dels grans partits de basquet.
Però el més important, a banda de convertir-se en un gratacel de primer ordre a nivell espanyol, ha estat enganxar al públic , col·locant gairebé 7000 mil espectadors en el decisu cinquè partit de la final i fregant els sis mil en dues ocasions, contra el Pozo Murcia i el Caja Segovia en el segon assalt de la final. èxit assolit gràcies a un joc màgic i espectacular i també cal reconeixer-ho, amb l'ajut de la televisió que ha promocionat aquest esport.
Ara toca celebrar aquesta temporada perfecta i cordar-se els cinturons perquè a la pròxima temporada s'esperen emocions fortes amb la UEFA Fustal Cup, la Champions del futbol sala.
jueves, 16 de junio de 2011
De l'ACB al rescat del noi de Sinera
El Regal Barça ha completat una gran temporada amb la conquesta de la Lliga ACB i acaba el curs conquistant quatre dels cinc títols possibles, resistint-se únicament l'Eurolliga. D'acord que el ferètre europeu era un dels grans objectius de l'any perquè la fase final es jugava a Barcelona, però en el global la temporada s'ha de qualifcar com a gran.
Ha estat un any complicat per el basquet blaugrana, sobretot en forma de lesions, sent les de Mickeal i Basile el màxim exponent. L'italià i l'americà són dos jugadors clau en el joc del Barça, el primer per la seva intensitat defensiva i els seu tir exterior i el segon per la seva ajuda en el rebot i la capacitat de decidir partits. Aquests contratemps han provocat l'arribada de dos substitus, Ingles i Anderson, que han passat la prova amb nota. Però a més d'aquestes dues lesions, cal afegir les molèsties físiques de Navarro, fet que ha provocat que en determinades fases de la temporada l'equip hagi hagut de treure el millor de si.
Els de Pascual, als quals certs sectors donaven per morts després del pal europeu s'han aixecat com un campió guanyant tots els partits de la postemporada, que a part de l'MVP Navarro,han tingut un altre nom propi, Victor Sada. El base català, que li ha pres el lloc a un Ricky Rubio amb el cap a Minessota, ha estat clau en els play off. Malgrat no se un base anotador, Sada ha estat clau gràcies a la seva feina fosca, convertitn-se en un pivot més a la hora d'agafar el rebot i gràcies a la seva potència de salt ha posat taps al estil de Fran Vázquez o Ndong, els grans intimidadors de l'equip de Pascual.
Un altre jugador que també ha brillat amb llum pròpia, sobretot a la final, ha estat Lorbek. L'eslovè va ser clau en el primer partit de la final amb els seus triples i la seva versatilitat- domina tant el joc d'esquena com de cara a la cistella- i el seu bon tir exterior, l'han convertit en l'altra arma que ha permès al Regal Barça arribar a la glòria
Tot i que la temporada no ha acabat- El Barça pot ser campió de la Lliga de futbol sala- a can Barça ja es parla de fitxatges, sobretot en futbol, on ja s'ha iniciat la segona part d'un cul·lebrot que es va inciar l'estiu passat, "El rescat del noi de Sinera, el protagonista del qual és Cesc Fabregas.
Cap allà el 2003, Arsene Wenger va endur-se al d'Arenys cap a Londres prometent-li un futru ple de títols i diners. La Síndrome d'Estocolm de Cesc amb Wenger va se tal que el migcampista català va decidr renovar amb l'Arsenal. Però ara el que molts diuen que serà el successor de Xavi al veure que els títols no arriben ha perdut l'amor pel seu segrestador, el qial ha està obert a un rescat, que evidentment serà costós.
La pregunta és, cal pagar una quantitat desorbitada per un jugador que va marxar de les categories inferiors ? Hi ha múltiples respostes a la pregunta, i des del meu punt de vista , no s'ha d'estirar més el braç que la màniga. Tot i que és un jugador amb ADN Barça, i que no necessitaria un procés d'adaptació, la seva possible arribada no seria un bon exemple pels joves valors de la Masia, els quals podrien pensar que si marxen del Barça per diners després poden tornar a canvi d'una quantitat desorbitada. Però pel que sembla, el cos tècnic vol a Cesc sí o sí i el cul·lebrot ja ha tingut el seu primer capítol, la voluntat del segrestador (Wenger) a un rescat. Continuarà...
Ha estat un any complicat per el basquet blaugrana, sobretot en forma de lesions, sent les de Mickeal i Basile el màxim exponent. L'italià i l'americà són dos jugadors clau en el joc del Barça, el primer per la seva intensitat defensiva i els seu tir exterior i el segon per la seva ajuda en el rebot i la capacitat de decidir partits. Aquests contratemps han provocat l'arribada de dos substitus, Ingles i Anderson, que han passat la prova amb nota. Però a més d'aquestes dues lesions, cal afegir les molèsties físiques de Navarro, fet que ha provocat que en determinades fases de la temporada l'equip hagi hagut de treure el millor de si.
Els de Pascual, als quals certs sectors donaven per morts després del pal europeu s'han aixecat com un campió guanyant tots els partits de la postemporada, que a part de l'MVP Navarro,han tingut un altre nom propi, Victor Sada. El base català, que li ha pres el lloc a un Ricky Rubio amb el cap a Minessota, ha estat clau en els play off. Malgrat no se un base anotador, Sada ha estat clau gràcies a la seva feina fosca, convertitn-se en un pivot més a la hora d'agafar el rebot i gràcies a la seva potència de salt ha posat taps al estil de Fran Vázquez o Ndong, els grans intimidadors de l'equip de Pascual.
Un altre jugador que també ha brillat amb llum pròpia, sobretot a la final, ha estat Lorbek. L'eslovè va ser clau en el primer partit de la final amb els seus triples i la seva versatilitat- domina tant el joc d'esquena com de cara a la cistella- i el seu bon tir exterior, l'han convertit en l'altra arma que ha permès al Regal Barça arribar a la glòria
Tot i que la temporada no ha acabat- El Barça pot ser campió de la Lliga de futbol sala- a can Barça ja es parla de fitxatges, sobretot en futbol, on ja s'ha iniciat la segona part d'un cul·lebrot que es va inciar l'estiu passat, "El rescat del noi de Sinera, el protagonista del qual és Cesc Fabregas.
Cap allà el 2003, Arsene Wenger va endur-se al d'Arenys cap a Londres prometent-li un futru ple de títols i diners. La Síndrome d'Estocolm de Cesc amb Wenger va se tal que el migcampista català va decidr renovar amb l'Arsenal. Però ara el que molts diuen que serà el successor de Xavi al veure que els títols no arriben ha perdut l'amor pel seu segrestador, el qial ha està obert a un rescat, que evidentment serà costós.
La pregunta és, cal pagar una quantitat desorbitada per un jugador que va marxar de les categories inferiors ? Hi ha múltiples respostes a la pregunta, i des del meu punt de vista , no s'ha d'estirar més el braç que la màniga. Tot i que és un jugador amb ADN Barça, i que no necessitaria un procés d'adaptació, la seva possible arribada no seria un bon exemple pels joves valors de la Masia, els quals podrien pensar que si marxen del Barça per diners després poden tornar a canvi d'una quantitat desorbitada. Però pel que sembla, el cos tècnic vol a Cesc sí o sí i el cul·lebrot ja ha tingut el seu primer capítol, la voluntat del segrestador (Wenger) a un rescat. Continuarà...
miércoles, 8 de junio de 2011
L'altre Barça
El Barça té un impacte mediàtic mundial i tot allò que fan els Messi i companyia és vist a tot el món. Però el Barça té molta més vida més enllà del mediatitzat futbol i del basquet, handbol, hoquei patins o futbol sala, modalitats esportives que si bé passen desapercebudes pels aficionats estrangers, tenen una vital importància pel soci de tota la vida. Però més enllà de les Copes d'Europa hi ha un altre Barça, format per milers d'esportistes que defensen amb orgull els colors blau i grana amagats dels grans focus mediàtics.
Sí, el Barça també és beisbol, hoquei sobre herba, hoquei sobre gel, voleibol, atletisme, patinatge artístic i bàsquet en cadira de rodes. Aquestes seccions amateurs no aumentaran les vitrines del club amb Lligues ni Copes d'Europa, però expliquen en part perquè el Barça és més que un club
El Barça, com la majoria de ciutadans, també pateix les conseqüències de la forta crisi econòmica que afecta a mig món i per tal d'estalviar despeses la junta directiva ha decidit fer desaparèixer la secció de beisbol i reduir l'àmbit de competició de la resta d'esports no professionals a l'àmbit català, fet que pot ser el preàmbul d'una futura desaparició d'aquestes seccions, i en conseqüència, que el Barça deixi de ser "més que un club".
Cert que el beisbol és un esport minoritari a Catalunya, però està format per una sèrie d'esportistes, incloent nens, que fan els seus sacrificis per defensar amb tot l'orgull els colors blaugrana. El mateix succeix amb l'hoquei herba, on el primer equip ha aconseguit l'ascens a divisió d'honor i se'l vol privar de competir a la màxima categoria per evitar despeses quan la majoria de desplaçaments són... a Terrassa!!! -l'hoquei és un esport de gran tradició a Catalunya i la majoria d'equips de divisió d'honor són del principat.
El mateix passa amb el voleibol, l'hoquei sobre gel o el bàsquet en cadira de rodes, que degut a la decisió de la directiva no podran competir en la categoria que els pertoca, i en elcas del voleibol no poder jugar competició europea quan s'havia assolit per primera vegada en la història de la secció. Però més enllà de l'àmbit sènior hi ha l'esport de base, on milers de nens veuran trencat el seu somni de defensar els seus colors en el seu esport preferit.
L'altre gran cavall de batalla ha estat no consultar als encarregats de les seccions afectades si tenien propostes per retallar despeses o aconseguir un patrocinador per poder mantenir les seccions, tal com van explicar els representants del beisbol i l'hoquei herba a el progra Els Matins de TV3 i que va reflectir l'informatiu d'aquest mateix canal.
La polèmica decisió de la directiva no ha passat desapercebuda a la massa social del Barça, que ha tingut en les xarxes socials el seu principal punt de trobada, tenint el màxim exponent el grup de Facebook Salvem les seccions no professionals del Futbol Club Barcelona. Aquest és l'espai on milers de culers denuncien la decisió de la junta de Rosell i diversos membres de les disciplines afectades mostren el seu testimoni com a representants de les respectives seccions.
Provablement ells no guanyaran títols ni ocuparan portades, però defensen amb el mateix orgull i la mateixa passió la samarreta blaugrana que Messi, Navarro , Nagy, Borregan o Javi Rodríguez. El mateix succeix amb els nens, que només pensen en sortir de l'escola i agafar el bat o lstick i que arribi el dia del partit per lluir amb orgull la samarreta del Barça i defensar l'escut allà on sigui. Ells també són el Barça
Sí, el Barça també és beisbol, hoquei sobre herba, hoquei sobre gel, voleibol, atletisme, patinatge artístic i bàsquet en cadira de rodes. Aquestes seccions amateurs no aumentaran les vitrines del club amb Lligues ni Copes d'Europa, però expliquen en part perquè el Barça és més que un club
El Barça, com la majoria de ciutadans, també pateix les conseqüències de la forta crisi econòmica que afecta a mig món i per tal d'estalviar despeses la junta directiva ha decidit fer desaparèixer la secció de beisbol i reduir l'àmbit de competició de la resta d'esports no professionals a l'àmbit català, fet que pot ser el preàmbul d'una futura desaparició d'aquestes seccions, i en conseqüència, que el Barça deixi de ser "més que un club".
Cert que el beisbol és un esport minoritari a Catalunya, però està format per una sèrie d'esportistes, incloent nens, que fan els seus sacrificis per defensar amb tot l'orgull els colors blaugrana. El mateix succeix amb l'hoquei herba, on el primer equip ha aconseguit l'ascens a divisió d'honor i se'l vol privar de competir a la màxima categoria per evitar despeses quan la majoria de desplaçaments són... a Terrassa!!! -l'hoquei és un esport de gran tradició a Catalunya i la majoria d'equips de divisió d'honor són del principat.
El mateix passa amb el voleibol, l'hoquei sobre gel o el bàsquet en cadira de rodes, que degut a la decisió de la directiva no podran competir en la categoria que els pertoca, i en elcas del voleibol no poder jugar competició europea quan s'havia assolit per primera vegada en la història de la secció. Però més enllà de l'àmbit sènior hi ha l'esport de base, on milers de nens veuran trencat el seu somni de defensar els seus colors en el seu esport preferit.
L'altre gran cavall de batalla ha estat no consultar als encarregats de les seccions afectades si tenien propostes per retallar despeses o aconseguir un patrocinador per poder mantenir les seccions, tal com van explicar els representants del beisbol i l'hoquei herba a el progra Els Matins de TV3 i que va reflectir l'informatiu d'aquest mateix canal.
La polèmica decisió de la directiva no ha passat desapercebuda a la massa social del Barça, que ha tingut en les xarxes socials el seu principal punt de trobada, tenint el màxim exponent el grup de Facebook Salvem les seccions no professionals del Futbol Club Barcelona. Aquest és l'espai on milers de culers denuncien la decisió de la junta de Rosell i diversos membres de les disciplines afectades mostren el seu testimoni com a representants de les respectives seccions.
Provablement ells no guanyaran títols ni ocuparan portades, però defensen amb el mateix orgull i la mateixa passió la samarreta blaugrana que Messi, Navarro , Nagy, Borregan o Javi Rodríguez. El mateix succeix amb els nens, que només pensen en sortir de l'escola i agafar el bat o lstick i que arribi el dia del partit per lluir amb orgull la samarreta del Barça i defensar l'escut allà on sigui. Ells també són el Barça
domingo, 5 de junio de 2011
Bizkaia Bilbao Basquet:El Vilareal de la cistella
Quasi tothom donava per fet que el rival del Regal Barça a la final de la Lliga ACB seria el Real Madrid i que l'epidèmia de clàssics es repetiria sobre el parquet. Però no ha estat així, el rival dels de Xavi Pascual serà el Bizkaia Bilbao Basquet, un equip fundat l'any 2000 i que la seva trajectòria recorda molt a la del Vilareal en futbol.
El club vasc es va fundar l'any 2000 i va començar a competir a la Lliga LEB2, actual LEB Plata, (la 2B del basquet) i a la primera temporada ja aconseguir l'ascens a la LEB (la 2A del bàsquet) i només va necessitar 3 anys per aconseguir l'ascens a l'ACB, tot de la mà del mateix entrenador, Txus Vidorreta.
A partir d'aquí la història del sorprenent club deViscaia té molts paral·lelismes al que ha fet el Vilareal a la gespa. Els castellonencs a partir del seu ascens a primera divisió, la temporada 1998-1999, van necessitar cinc anys per debutar a Europai set per entrar a la Champions League. doncs el club vasc més o menys ha necessitat el mateix.
Durant els primers anys del Bilbao Basquet a l'ACB amb Vidorreta a la banqueta i liderats per Javi Salgado a la pista els vascos van mantenir-se a la zona mitja de l'ACB, fins la temporada 2007-2008, on liderats per jugadors com Marcelinho Huertas o Marco Banic els bilbains van arribar a les semifinals de la Copa del Rey i per primera vegada van disputar els play offs pel títol, on van caure a la primera ronda a mans del Reagal Barça.
La temporada següent, va ser la del debut en competició europea, concretament van disputar l'Eurocup, la segona competició europea a nivell de clubs, i van arribar fins la fase final, on van caure derrotats a les semifinals davant del Khimki rus. A la lliga van caure a la primera ronda dels play off davant el Caja Laboral, l'aleshores TAU.
La temporada següent, la 2009-2010, va suposar un punt d'inflexió en el club vasc, els mals resultats a la lliga van provocar el cessament de Vidorreta i l'arribada de Katsikaris a la banqueta. En aqesta temporada els viscains no van assolir la postemporada i a Europa van caure a les semifinals de l'Eurocup davant l'ALBA de Berlín.
Però la revolució ha arribat aquesta temporada, Katsikaris va decidir que no contava amb Javi Salgado, l'ídol de l'afició que duia tota una vida al club, i el que havia de ser un sisme ha acabat sent un encert. El seu substitut ha estat Aaron Jackson, un base molt elèctric i anotador que ha esdevingut el líder de l'equip.
De la mà de l'americà, i jugadors de qualitat contrastada com Hervelle, Mumbrú, Banic, combinats amb treballadors com Fischer, Vasileadis, Warren, Mavroeidis o Blums Katsikaris ha format un còctel perfecte que li ha permès acabar sisè a la fase regular i als play off sorprendre el PE València als quarts de final i donar la sorpresa a les semifinals derrotant a tot un Real Madrid amb una filosofia de joc molt clara basada en el contratac i amb l'esperit de lluita com a later motiv. Ara ja han aconseguit el premi, arribar a la final on s'enfrontaran a tot un Regal Barça i sobretot, jugar la pròxima edició de l'Eurolliga.
Aquesta és la història d'un equip que arriba a la final sense pressió. Una sèrie on el Barça parteix com a favorit però que haurà d'estar molt atent a l'hora de frenar Jackson i ser fort sota els taulers per evitar les ràpides transicions dels de Katsikaris. La clau de la sèrie serà frenar la capacitat ofensiva de Jackson i evitar que Banic i Hervelle no siguin els amos de la zona. i arribar a Miribilla amb un dos zero, ja que l'ambient que s'ha generat a la seva pista ha estat una de les raons de l'exit dels de Viscaia, un equip que ha crescut sense pressa, però sense pausa
El club vasc es va fundar l'any 2000 i va començar a competir a la Lliga LEB2, actual LEB Plata, (la 2B del basquet) i a la primera temporada ja aconseguir l'ascens a la LEB (la 2A del bàsquet) i només va necessitar 3 anys per aconseguir l'ascens a l'ACB, tot de la mà del mateix entrenador, Txus Vidorreta.
A partir d'aquí la història del sorprenent club deViscaia té molts paral·lelismes al que ha fet el Vilareal a la gespa. Els castellonencs a partir del seu ascens a primera divisió, la temporada 1998-1999, van necessitar cinc anys per debutar a Europai set per entrar a la Champions League. doncs el club vasc més o menys ha necessitat el mateix.
Durant els primers anys del Bilbao Basquet a l'ACB amb Vidorreta a la banqueta i liderats per Javi Salgado a la pista els vascos van mantenir-se a la zona mitja de l'ACB, fins la temporada 2007-2008, on liderats per jugadors com Marcelinho Huertas o Marco Banic els bilbains van arribar a les semifinals de la Copa del Rey i per primera vegada van disputar els play offs pel títol, on van caure a la primera ronda a mans del Reagal Barça.
La temporada següent, va ser la del debut en competició europea, concretament van disputar l'Eurocup, la segona competició europea a nivell de clubs, i van arribar fins la fase final, on van caure derrotats a les semifinals davant del Khimki rus. A la lliga van caure a la primera ronda dels play off davant el Caja Laboral, l'aleshores TAU.
La temporada següent, la 2009-2010, va suposar un punt d'inflexió en el club vasc, els mals resultats a la lliga van provocar el cessament de Vidorreta i l'arribada de Katsikaris a la banqueta. En aqesta temporada els viscains no van assolir la postemporada i a Europa van caure a les semifinals de l'Eurocup davant l'ALBA de Berlín.
Però la revolució ha arribat aquesta temporada, Katsikaris va decidir que no contava amb Javi Salgado, l'ídol de l'afició que duia tota una vida al club, i el que havia de ser un sisme ha acabat sent un encert. El seu substitut ha estat Aaron Jackson, un base molt elèctric i anotador que ha esdevingut el líder de l'equip.
De la mà de l'americà, i jugadors de qualitat contrastada com Hervelle, Mumbrú, Banic, combinats amb treballadors com Fischer, Vasileadis, Warren, Mavroeidis o Blums Katsikaris ha format un còctel perfecte que li ha permès acabar sisè a la fase regular i als play off sorprendre el PE València als quarts de final i donar la sorpresa a les semifinals derrotant a tot un Real Madrid amb una filosofia de joc molt clara basada en el contratac i amb l'esperit de lluita com a later motiv. Ara ja han aconseguit el premi, arribar a la final on s'enfrontaran a tot un Regal Barça i sobretot, jugar la pròxima edició de l'Eurolliga.
Aquesta és la història d'un equip que arriba a la final sense pressió. Una sèrie on el Barça parteix com a favorit però que haurà d'estar molt atent a l'hora de frenar Jackson i ser fort sota els taulers per evitar les ràpides transicions dels de Katsikaris. La clau de la sèrie serà frenar la capacitat ofensiva de Jackson i evitar que Banic i Hervelle no siguin els amos de la zona. i arribar a Miribilla amb un dos zero, ja que l'ambient que s'ha generat a la seva pista ha estat una de les raons de l'exit dels de Viscaia, un equip que ha crescut sense pressa, però sense pausa
sábado, 14 de mayo de 2011
Qui paga, mana
Les paraules de Jose Mourinho en les rodes de premsa, que han tingut la seva màxima expressió en el famós "por que" i els atacs mediàtics procedents desde la premsa de Madrid que han tingut tot el suport de la directiva de Florentino Pérez, president del Reial Madrid, han provocat un punt d'inflexió en les relacions entre els dos grans clubs de la Lliga espanyola. Tot i que des del club blanc s'ataca al Barça sense pensar-ho dues vegades, la directiva blaugarana encapcelada pel president Sandro Rosell segueix celebrant dinars de germanor amb persones que estan atacant continuament la institució que presideix.
Però el que hauria de fer el senyor Rosell és demanar la paraula al soci sobre si s'han de trencar relacions amb el Madrid. A al cap i a la fi, el soci és qui paga cada any la quota,és el veritable propietari del club i és dels pocs estaments que donen suport al Barça. Per tant, el més lògic seria que Rosell donés la parula al soci, que és qui paga, i per tant qui mana, i en conseqüència, el responsable de decidir el rumb de l'entitat en tots els àmbits. Així que senyor Rosell, doni la paraula al soci, que és intel·ligent i sobirà, i que decidexi si no s'ha de fer res contra la manca de respecte dels directius del Madrid o donar un cop de puny sobre la taula i trencar relacions amb el club blanc.
Però el que hauria de fer el senyor Rosell és demanar la paraula al soci sobre si s'han de trencar relacions amb el Madrid. A al cap i a la fi, el soci és qui paga cada any la quota,és el veritable propietari del club i és dels pocs estaments que donen suport al Barça. Per tant, el més lògic seria que Rosell donés la parula al soci, que és qui paga, i per tant qui mana, i en conseqüència, el responsable de decidir el rumb de l'entitat en tots els àmbits. Així que senyor Rosell, doni la paraula al soci, que és intel·ligent i sobirà, i que decidexi si no s'ha de fer res contra la manca de respecte dels directius del Madrid o donar un cop de puny sobre la taula i trencar relacions amb el club blanc.
El combat de Barcelona
Les passades eleccions a la Generalitat van suposar la fi de dos governs tripartit i el retorn de CiU al poder. Semblava que un cop passades les eleccions autonòmiques la crispació entre convergents i socialistes disminuiria, però no ha estat així. Amb l'inici de la campanya electoral per les municipals ha tornat la guerra, o més ben dit , s'ha iniciat la batalla de Barcelona, ciutat on es decideix molt més que una alcaldia.
A Barcelona no només es decideix qui serà l'alcalde, sinó que es disputa una guerra paralel·la entre els dos grans partits catalans, ja que per els socialistes mantenir la ciutat comtal seria una gran bombolla d'oxigen, mentre que per la federació nacionalista la conquesta de Barcelona serviria per donar el cop definitiu al PSC i guanyar de forma definitiva el combat que va encarrilar a les autonòmiques al seu favor. És per això que en el debat electoral que es va emetre ahir a TV3, els atacs van ser constants, sobretot per part d'Hereu, al qual la por a perdre el va portar a repetir la contínua cançó socialista d'acusar als convergents de pactar amb el PP. Per la seva banda,Trias, no es va mossegar la llengua i va acusar a Hereu com a responsable directe del dèficit que pateix Barcelona a causa del referèndum de la Diagonal i la seva mala gestió dels recursos.
El que es va viure ahir però, només va ser el principi, perquè encara ens queda una setmana on els atacs aniran en augment, amb un únic objectiu, guanyar el combat de Barcelona
A Barcelona no només es decideix qui serà l'alcalde, sinó que es disputa una guerra paralel·la entre els dos grans partits catalans, ja que per els socialistes mantenir la ciutat comtal seria una gran bombolla d'oxigen, mentre que per la federació nacionalista la conquesta de Barcelona serviria per donar el cop definitiu al PSC i guanyar de forma definitiva el combat que va encarrilar a les autonòmiques al seu favor. És per això que en el debat electoral que es va emetre ahir a TV3, els atacs van ser constants, sobretot per part d'Hereu, al qual la por a perdre el va portar a repetir la contínua cançó socialista d'acusar als convergents de pactar amb el PP. Per la seva banda,Trias, no es va mossegar la llengua i va acusar a Hereu com a responsable directe del dèficit que pateix Barcelona a causa del referèndum de la Diagonal i la seva mala gestió dels recursos.
El que es va viure ahir però, només va ser el principi, perquè encara ens queda una setmana on els atacs aniran en augment, amb un únic objectiu, guanyar el combat de Barcelona
Més que una Lliga
El Barça s'ha proclamat campió de Lliga per tercer cop consecutiu, però aquesta vegada la consecució del campionat de la regularitat ha estat més que un títol. Ha suposat el triomf del bon futbol per damunt del joc brut i de l'antifutbol, però sobretot, ha estat la victòria de l'honradesa i l'esportivitat contra les males arts. Les campanyes mediàtiques procedents de Madrid amb l'objectiu d'intoxicar el Barça i a la figura de Josep Guardiola han arribat a l'extrem de dir que els jugadors del Barça consumien substàncies dopants.
És per aquest motiu, que el barcelonisme ha hagut de remar tot sol al llarg de nou mesos sense l'ajut de ningú, tot el contrari, amb un imperi en la seva contra que ha fet tot el possible per destronar els de Guardiola desde fora del camp, perquè en el terreny de joc i amb la pilota dictant sentència no hi ha ningú que pugui aturar a aquest Barça. És per aquest motiu, que malgart que d'aquí dues setmanes es jugui la final de la Champions, ahir hi hagués una celebració multitudinària per celebrar el títol de la regularitat, perquè després del que la massa social blaugrana ha hagut de suportar, la Lliga d'enguany ha esdevingut alguna cosa més que un simple títol
És per aquest motiu, que el barcelonisme ha hagut de remar tot sol al llarg de nou mesos sense l'ajut de ningú, tot el contrari, amb un imperi en la seva contra que ha fet tot el possible per destronar els de Guardiola desde fora del camp, perquè en el terreny de joc i amb la pilota dictant sentència no hi ha ningú que pugui aturar a aquest Barça. És per aquest motiu, que malgart que d'aquí dues setmanes es jugui la final de la Champions, ahir hi hagués una celebració multitudinària per celebrar el títol de la regularitat, perquè després del que la massa social blaugrana ha hagut de suportar, la Lliga d'enguany ha esdevingut alguna cosa més que un simple títol
Suscribirse a:
Entradas (Atom)