El noble ataca el senyor feudal i els serfs es revolten

Durant les setmanes prèvies a l'inici del campionat de Lliga, s'havia parlat d'una competició adulterada per Barça i Madrid i es preparava una revolució per un repartiment equitatiu dels drets televisius amb el president del Sevilla, José María del Nido, al capdavant de les operacions. Aquesta revolució, s'ha dut a terme, sí, però no als despatxos, sinó sobre el terreny de joc.

L'empat del Barça a Anoeta va ser considerat un accident dels de Guardiola propi de les jornades post Virus FIFA, però una setmana més tard ha quedat pal.lès, que no només els nobles de la Lliga volen plantar cara al senyors feudals -el València va ser capaç de jugar-li al Barça de tu a tu pressionant la sortida de la pilota culé- sinó que els serfs del campionat que l'únic que busquen és subsistir també s'atreveixen a plantar cara al poder. La derrota del Madrid al camp del Levant i l'empat a Santànder , si bé és cert que aquests dos equips han sortit motivats per les provocacions i el menyspreu generats per Mourinho, deixen al descobert que aquesta Lliga no serà un passeig militar pels dos senyors feudals del campionat.

I és que en aquest campionat hi ha dues motivacions ben grans: d'una banda el prestigi de guanyar al millor equip del món i de l'altre poder ridiculitzar a l'equip que presumeix ser el millor i que en molts casos abusa de la prepotència. Ara bé, el principal interrogant serà si els nobles que pretenen destruir als senyors feudals seran capaços d'aguantar el ritme. Dissabte veurem si l'Atlètic de Madrid, etern aspirant a ser gran, és capaç de endur-se algun botí en un dels escenaris més majestuosos del campionat com és el Camp Nou. Un altre interrogant és veure si el Màlaga reforçat a cop del talonari per aconseguir ser un noble assoleix l'objectiu o es queda en l'intent.

I mentre, a Europa, els bielorrussos del BATE Borisov, humils en la seva totalitat, es miren esperançats les ensopegades del Barça i les seves il·lusions de ser protagonistes per un dia del panorama europeu augmenten. Motivació i il·lusió no els en falta. Per això seria bo que el Barça doni un cop d'autoritat en els tres propers partis per mostrar a tothom qui és el rei, tant a Espanya com a Europa.

Erradicant el 'Virus' FIFA

Dues setmanes després, encara que doni la sensació que ha passat molt més temps, torna la Lliga. I ho fa amb un d'aquells partits tradicionalment anomenats 'trampa', condició que augmenta encara més en el context en que es troba l'equip. En primer lloc aquest partit ve precedit del sempre temut 'Virus FIFA' que es converteix en el fitxatge estrella dels equips que juguen contra els de Guardiola després de la primera aturada per compromisos internacionals. Ràcing de Santander o Hércules en són un clar exemple, ja que van ser capaços de puntuar al Camp Nou - en el cas dels alacantins guanyar- en els seus enfrontaments contra el Barça després de l'èxode d'internacionals.

Aquesta és l'única assignatura pendent de Guardiola, engressar la maquinària blaugrana després dels partits de seleccions, que sempre causen problemes. Els viatges transoceànics - com en el cas de Messi o Mascherano- i els canvis en el sistema d'entrenaments podrien ser les causes que provoquen que el Barça no jugui al seu ritme habitual. Però aquest partit té un altre parany, el rival. La Real Societat no és un equip que generi excessiva preocupació a l'entorn- si a Guardiola- i és un d'aquells enfrontaments on si es perden punts després es poden trobar a faltar, ja que Anoeta és un d'aquells camps on no es guanyen Lligues, sino que es perden.

Interessant serà també veure com plantejarà el partit Montagnier, tècnic del conjunt vasc, que durant la seva etapa al Valenciennes, modest equip de la Ligue1, es va caracteritzar per practicar un futbol de toc amb el 4-3-3 com a sistema tàctic base.  S'atrevirà l'entrenador francès a dispuatr-l'hi la pilota el Barça ?. La resposta la tindrem demà sobre l'herba d'Anoeta.

A més, el partit contra el conjunt txuri-urdin es juga tres dies abans del primer gran duel de la temporada, l'estrena a la Champions davant el Milán d'Ibrahimovic i que serà molt important sortir-ne ben parat de cara a obtenir la primera posició del grup. El conjunt rossoneri no ha patit amb tanta magnitud les conseqüències del 'Virus FIFA' i malgrat que el seu entrenador Massimiliano Allegri, no ho digui obertament, ja pensa en la visita al Camp Nou.

En definitiva, que com va dir Guardiola en el seu primer parlament davant l'afició durant el trofeu Joan Gamper de 2008, és hora de cordar-se els cinturons perquè venen emocions fortes, set partis en tres setmanes. Comença la marató